Mans plenes

Passa el temps 

com passa el mar,

amb cada onada de sal

couen les nafres. 

Passa el temps 

com passa el mar.

Busca riba on dormitar 

i anar deixant els còdols 

que van tapant

cada clot de sorra. 

Passa el temps 

com passa el mar,

em mulla i m'omple les mans

d'escuma viscuda. 


SCS






Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cuida’t

Imatge
 No deixis que es rovelli la teva brillant armadura de cavaller protector de radiant escriptura.  No deixis que es trenqui el teu majestuos cor d'amant i senyor del meu desig portador. En aquest camí llarg i lluny de mi no deixis mai de ser TU SCS
Més informació

Nu de carícies

Imatge
S'acaramulla el meu cos, nu de carícies, curull de lletres de tinta negra  que em revolten i encerclen.  Brolla una T de la mel de l'iris, llagrimeja una E la galta, que amb una N s'enriola.  Fa palanca una Y, que empeny amb força una O que m'obre la boca.  Em besa els llavis una R i em menjo  la última O que, de tu, em nodreix i alimenta.  S'acaramulla el meu cos, nu de carícies.  SCS
Més informació

CASA

Visc  en una casa que no és casa. Me l’he feta en uns braços,  de pedra noble i sòlida,  que em protegeixen de tot i de mi. On els silencis  són llençols que m’amanyaguen  i el meu llit  amb prou feina em fa de coixí. És tant meu, i tan poc que l’he gaudit. Ni tan sols per dormir. Tinc casa en el cor d’un gegant adormit.  SCS
Més informació