CASA

Visc 

en una casa que no és casa.

Me l’he feta en uns braços, 

de pedra noble i sòlida, 

que em protegeixen de tot i de mi.

On els silencis 

són llençols que m’amanyaguen 

i el meu llit 

amb prou feina em fa de coixí.

És tant meu,

i tan poc que l’he gaudit.

Ni tan sols per dormir.

Tenir casa en el cor

d’un gegant adormit. 

SCS