Sofia Cabau Satorra

 Oriol Avui que en fas vint-i-set, deixa'm dir-te allò que ja saps.  Un dia quinze tu vas arribar i, al cap de quinze anys,  el mateix quinze, la padrina se'n va anar.  Va decidir que, des de dalt, t'havia de cuidar.  El quinze del teu naixement  la rialla a la faç del padrí va tornar.   Feia dos anys que no s'hi deixava albirar.  Un quinze portes tatuat, un quinze et salvaguardarà. I un quinze elevat a l’infinit és el que jo t'arribo a estimar.  Avui que en fas vint-i-set, deixa'm dir-te allò que ja saps.  SCS

  No em trobo bé em dol l'ànima.  Em dol allò  que ja no tinc.  Em falten els grams  d’aquella espurna  que amb un somriure podia esclatar.  La meva ànima era material? O interaccions del cervell? Segurament era el mateix perquè ara no tinc ni matèria  ni pensament.  SCS

Tu eres la poesia que m'omplia, aquella que em guaria.   Però, amb raó, vas decidir ser, la ràbia que em feria.  SCS

 Com ens cala la pluja quan entre els núvols s'amaga el sol que ens aixoplugava. El paraigua s’esventra amb la remor del vent que juga amb l’esquelet de ferros. Capgirades queden l’escalfor i protecció d’aquells braços. Deixant-m’ho tot a la vista. SCS

  M’he fet un te negre, amb cúrcuma,  pensant  desinflamar-me,  no el cos  i sí de tu. M’he fet un te negre, i en badar la tapa,  el baf, ha pres  forma,  no de fum  i sí de tu. M’he fet un te negre càlid i sinuós que m’ha besat els llavis, com ara, me’ls hauries de besar tu. SCS

Punt i seguit. Qui sap.   Punt i a part.  Hauria de ser.  Punt i coma;. Fer net.  Dos punts:. Massa explicacions.  Punt volant •. Ben alt. Tres punts… SCS

S'acaramulla el meu cos, nu de carícies, curull de lletres de tinta negra  que em revolten i encerclen.  Brolla una T de la mel de l'iris, llagrimeja una E la galta, que amb una N s'enriola.  Fa palanca una Y, que empeny amb força una O que m'obre la boca.  Em besa els llavis una R i em menjo  la última O que, de tu, em nodreix i alimenta.  S'acaramulla el meu cos, nu de carícies.  SCS

  Un dia estaré curada de vergonyes, sorolls i foscors.  Un dia deixaré entrar alegria, llum i cançons.  Un dia m'escumaré dins el mar i restaré plena de sal i humitat.  Un dia la sorra m'exfoliarà  de marques i obscenes petjades.   Un dia estaré curada.  Un dia, qui sap, si et sabré curar. SCS

Visc  en una casa que no és casa. Me l’he feta en uns braços,  de pedra noble i sòlida,  que em protegeixen de tot i de mi. On els silencis  són llençols que m’amanyaguen  i el meu llit  amb prou feina em fa de coixí. És tant meu, i tan poc que l’he gaudit. Ni tan sols per dormir. Tinc casa en el cor d’un gegant adormit.  SCS