Sofia Cabau Satorra

  Lluny em mantinc i tu et mantindràs. Lluny del desig amb por. On la calorada àrida i resseca ho ha matat tot. Lluny. SCS

No tot és dolent, a voltes, amb la ràbia i el dolor, de la fel diluïda amb aigua en surt un verd preciós. Del marcit vermell d'un gerani n’obtinc grana elegant I l'àcid sobre la flor de pèsol vira el blau cap al porpra saturat. No tot és dolent, a voltes, apaivago la tristor, tenyint-la de color.  SCS

  Tot el meu món m'ha caigut enfonsat en un forat, tot m'ha cabut en el melic.  Mireu si n'és de petit.  No és un món sencer el que ara més em falta sinó la rodonor d'una abraçada.  Mireu si amb poc sóc alada.  SCS

Al passeig dels arbres tornaré   enmig de la calorada, els peus no arrossegaré, un àngel em durà entre les ales. Potser és un valuós record,  malgrat que l'esperança em diu que no serà l'aire qui em bufi els cabells  si no l'alè  de la teva boca. Que la cintura m’encerclaràs amb una mirada  i del terra,  m'aixecarà una abraçada. Al passeig dels arbres tornaré  enmig d'una fredorada Potser és l’escalf d’un record O potser el meu somni, en un cos que tant m’agrada. Al passeig dels arbres tornaré, I tu, què en faràs de l'esperança? Jo, al passeig dels arbres tornaré. SCS

  Sense ser-hi, sé que hi és.   Faig passes endavant, perquè el sé al darrere,  Més segura, sí, sé que hi és.  Més tranquil·la, perquè  sé oberta una escletxa.  Sense ser-hi, sé que hi és.  I en el meu vol, a poc a poc,  em sento més lleugera.  Com la papallona, sé que he estat cuc però ara, també sé que sóc de les flors part de la bellesa.  Sense ser-hi, sé que hi és.  I de tot, en respiro vida.  Sense ser-hi, sé que hi és. Hi és, sense ser-hi. SCS

 Oriol Avui que en fas vint-i-set, deixa'm dir-te allò que ja saps.  Un dia quinze tu vas arribar i, al cap de quinze anys,  el mateix quinze, la padrina se'n va anar.  Va decidir que, des de dalt, t'havia de cuidar.  El quinze del teu naixement  la rialla a la faç del padrí va tornar.   Feia dos anys que no s'hi deixava albirar.  Un quinze portes tatuat, un quinze et salvaguardarà. I un quinze elevat a l’infinit és el que jo t'arribo a estimar.  Avui que en fas vint-i-set, deixa'm dir-te allò que ja saps.  SCS

  No em trobo bé em dol l'ànima.  Em dol allò  que ja no tinc.  Em falten els grams  d’aquella espurna  que amb un somriure podia esclatar.  La meva ànima era material? O interaccions del cervell? Segurament era el mateix perquè ara no tinc ni matèria  ni pensament.  SCS

Tu eres la poesia que m'omplia, aquella que em guaria.   Però, amb raó, vas decidir ser, la ràbia que em feria.  SCS

 Com ens cala la pluja quan entre els núvols s'amaga el sol que ens aixoplugava. El paraigua s’esventra amb la remor del vent que juga amb l’esquelet de ferros. Capgirades queden l’escalfor i protecció d’aquells braços. Deixant-m’ho tot a la vista. SCS