Entrades

Les tres

Males nits aquestes que de dormir no se'n sap,  voler que el cap pari quiet, però s'entesti a córrer de ponent a mar. Ni la música lletrada m'encoixina els pensaments, tocarà esperar, escrivint, que marquin les set.  Total, ja me'n resten només tres.  Me n'aniré a passejar, l'aire fred em portarà la son de demà, però El cap correrà  de mar a ponent.  SCS
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Coixí de silenci

Imatge
M'adorm el coixí del silenci,  on el temps s'acaramulla i els errors ancoren feixucs,  ara blancs, sense tinta, per no pesar més. M’adorm el coixí del silenci,  on sense veu costa errar i sense lletres la balança l'inclino cap al plat de no danyar.  M'adorm el coixí del silenci.  SCS
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Donar-li valor

La pau de l’enyor, aprenent a respirar nostàlgia sense ànsia ni falta d’alè. Serenor trobada, ganes d’oxigenar-me amb magnífics records. Donar-li valor i estima a totes les lliçons, regalades, mostrades i compartides. La pau de l’enyor   SCS
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Pantone 70

Imatge
  Pinta el 7 com un desert ple d’aigua, del 0 en fa lletres dibuixades. Traça línies de síl·labes i dins meu caloreja mapes de poemes i quadres. Escriu colors que cremen, també els que s’enfosqueixen, i els que encara resisteixen. I d'entre tots es fa blau per mi.  SCS
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Vent a Syros

Imatge
  El vent que em despentina també m'aireja.  Allunya rancors i dols, porta records que m'apropa.  Si ventoleja de muntanya  s'endú llagrimeigs i m’embolcalla amb esquitxos  si de mar bufa. Empremtes xopes són de magarrufes i besades. Petjades d’enyor són abraçades de sal i calorades.    El vent que em despentina també m'aireja.  SCS
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Buits

Omplirem la buidor  com s'omplen les copes,  degotant-hi fluids que neixen  de la febrada i la rauxa de saber-se, sense pressa.  Omplirem la taula.  SCS
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Curar-me

M’acarona una brisa de pluja que, fresca i fugissera, passa.  Inclement, em bufa, em despentina i em xiuxiueja que, a la fi,  la nuvolada només és aigua.  SCS
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Tota l’aigua del meu cos

Dard negre sobre l’alba blanca, lletres conjugades, ben enllaçades, i sentir un degotall que em baixa dels ulls per la galta, un rierol que baixa pits avall cap al melic. Sí, un gran riu que baixa del cony, fins arribar als dits grossos dels peus.  Llegir-te és remoure  tota l'aigua del meu cos.  SCS
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Eclipsi

Lluna brillant i encisadora, gravites amb sensualitat,  remous marees, provoques eclipsis i fent del seny beguda amagues amb foscor el rostre solar.  Ai, lluna minvada, te n'adones massa tard que era el sol qui et feia brillar.  SCS
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Mans plenes

Imatge
Passa el temps  com passa el mar, amb cada onada de sal couen les nafres.  Passa el temps  com passa el mar. Busca riba on dormitar  i anar deixant els còdols  que van tapant cada clot de sorra.  Passa el temps  com passa el mar, em mulla i m'omple les mans d'escuma viscuda.  SCS
Publica un comentari a l'entrada
Més informació