No deixis que es rovelli la teva brillant armadura de cavaller protector de radiant escriptura. No deixis que es trenqui el teu majestuos cor d'amant i senyor del meu desig portador. En aquest camí llarg i lluny de mi no deixis mai de ser TU SCS
S'acaramulla el meu cos, nu de carícies, curull de lletres de tinta negra que em revolten i encerclen. Brolla una T de la mel de l'iris, llagrimeja una E la galta, que amb una N s'enriola. Fa palanca una Y, que empeny amb força una O que m'obre la boca. Em besa els llavis una R i em menjo la última O que, de tu, em nodreix i alimenta. S'acaramulla el meu cos, nu de carícies. SCS
Visc en una casa que no és casa. Me l’he feta en uns braços, de pedra noble i sòlida, que em protegeixen de tot i de mi. On els silencis són llençols que m’amanyaguen i el meu llit amb prou feina em fa de coixí. És tant meu, i tan poc que l’he gaudit. Ni tan sols per dormir. Tinc casa en el cor d’un gegant adormit. SCS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada