Nu de carícies
curull de lletres de tinta negra
que em revolten i encerclen.
Brolla una T de la mel de l'iris,
llagrimeja una E la galta,
que amb una N s'enriola.
Fa palanca una Y, que empeny amb força
una O que m'obre la boca.
Em besa els llavis una N i em menjo
la última O que, de tu, em nodreix i alimenta.
S'acaramulla el meu cos, nu de carícies.
SCS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada