Lluna de tinta

 La meva lluna de tinta,

arrossegada en un llit sorrenc,

trista i òrfena de carícies,

fins que un fil de notes

clares i humides de vida,

em canta a cau d'orella.


Em porta la teva veu

que m'acarona a petons

la pell delerosa de sol.

I així, s'abraça al coixí

en una febrosa calma

la meva lluna de tinta.


SCS

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cuida’t

Un metre i noranta

CASA