Sofia Cabau Satorra

  Pinta el 7 com un desert ple d’aigua, del 0 en fa lletres dibuixades. Traça línies de síl·labes i dins meu caloreja mapes de poemes i quadres. Escriu colors que cremen, també els que s’enfosqueixen, i els que encara resisteixen. I d'entre tots es fa blau per mi.  SCS

  El vent que em despentina també m'aireja.  Allunya rancors i dols, porta records que m'apropa.  Si ventoleja de muntanya  s'endú llagrimeigs i m’embolcalla amb esquitxos  si de mar bufa. Empremtes xopes són de magarrufes i besades. Petjades d’enyor són abraçades de sal i calorades.    El vent que em despentina també m'aireja.  SCS