Què en faràs?

Al passeig dels arbres tornaré 

enmig de la calorada,

els peus no arrossegaré,

un àngel em durà entre les ales.

Potser és un valuós record, 

malgrat que l'esperança em diu

que no serà l'aire qui em bufi els cabells 

si no l'alè de la teva boca.

Que la cintura m’encerclaràs amb una mirada 

i del terra, m'aixecarà una abraçada.

Al passeig dels arbres tornaré 

enmig d'una fredorada

Potser és l’escalf d’un record

O potser el meu somni,

en un cos que tant m’agrada.

Al passeig dels arbres tornaré,

I tu, què en faràs de l'esperança?

Jo, al passeig dels arbres tornaré.

SCS