Sofia Cabau Satorra

Un rosegó de pa menyspreat, et fa menystenir també la il·lusió de que et llevi la fam.  Un rosegó de pa menyspreat, et farà negligir també aquell tenir-lo a la boca per anar menjotejant.  Tanmateix...  Menysprear un rosegó de pa també t'alliberarà del rosec a l'ànima d’una taula desparada.  SCS

M'omple el cervell i l'anima de poemes i emocions de relats i excitacions. M'omple  el cor i el pit de guspires i focs de roses i enyors.  M'omple el vuit i l'avenc de cultura i amor de lletres i passions. M'omple. I jo, sense voler, el buido. SCS

Perduda, en un dolor que em paralitzava i em desmembrava cos i ànima   mil bocins de mi s'escampaven per damunt d’uns llençols errats. No mossegava, no cridava, no donava puntades de peu.  No sentia, no m'immutava.  Per què em passava això? No em valorava prou, a mi mateixa, allí, estesa sense sabates? Com un incendi que tot ho devastava, com l'aigua fora mida que tot ho enfangava, el meu dins i el meu seny es trobaven a destemps i deshora. Forçada aguantava tot aquell ultratge, fins un dia  poder donar un despit amb la cara ben alta  davant per davant de l'altra mísera galta. I canviar el rumb, no d’un vaixell, sinó de tota la mar, la meva mar, la meva mar immensa! SCS i CPF (a quatre mans)

  Una taula de fusta   em feia surar quan m'engolia la bravor  d'un mar de confusió.  Una taula de fusta m'ha deixat a l'alçada  d’un dit del terra on espero em sàpiga trobar.  Una taula de fusta talment desparada m'ha donat el coratge de ja només mirar amunt.  Caminaré SCS

  Em creia bressolada de nit per una màrfega d'estrelles.  Em creia guardada del fred per uns llençols esbargits i càlids.  Em creia guarida i salvaguardada per una quimera de somni.   Em creia... Em creia estrellada, càlida i somniada.  No em creia absurdament senyalada ni amb la pell tant tacada.  Em creia… estimada.  SCS

Digue'm  què has après a volar, que les ales se t’obren, sense recordar, sense guardar.  Digue'm que el teu vol ara són riures i alegria, que voles la vida.  Digue'm que amb el cor espetegant  t’has trobat i el teu tu vola amb intensitat.  Digue’m que amb intensitat voles la vida sense guardar. SCS

Fes de mi, música i cançó, remor del mar, o de les espigues el xiulet del vent que les bufa.  Balla'm i escolta'm, sent-me quan ponenteja, fes-me d'alguna essència que et sigui present.  Pinta'm sobre el teu cos i fes-me etèria.  Fes de mi, allò que tributes.  SCS

Temprança que m’aferra, dolença que m’ajoca.    En vagar em guia de la mà, _ poca cosa a la seva vora.   Sorra de platja humida, s’avicia  i amb perfecte delit, s’enclota i vessa.  El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana. És aigua fresca en got gros saciant a cada glopada.   Dues onades càlides em devoren les llàgrimes. Temprança que m'aferra, dolença que m’ajoca.  El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana.  SCS

  No et sé fer entendre el que jo entenc.   Vull respondre bonic i se m'embolica la contesta.  I continuo pensant: -calla, ruca.  És un bombardeig constant que no em deixa escoltar, si amb sort, encerto alguna estrofa.  I continuo pensant: -calla, ruca.  No et sé fer entendre el que jo entenc.  No et sé fer entendre com jo sento No em sé dir altra cosa que: -calla, ruca.  SCS

  Em cau la nit a sobre, i els estels m'embolcallen, són els teus ulls en esguardar-me i la teva mirada en besar-me. Deixaré la finestra oberta per si et ve de gust enfilar-t'hi.  Però si em manquen els teus braços, que la lluna els meus somnis vetlli i fins a ells t’orienti, ja que per tu em deleixo i m’engresco,  i en la seva presència toco valsos.   Em cau la nit a sobre i els estels m'embolcallen.  SCS