Em creia

 Em creia bressolada de nit

per una màrfega d'estrelles. 

Em creia guardada del fred

per uns llençols esbargits i càlids. 

Em creia guarida i salvaguardada

per una quimera de somni.  

Em creia...

Em creia estrellada, càlida i somniada. 

No em creia absurdament senyalada

ni amb la pell tant tacada. 

Em creia… estimada. 

SCS






Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La set

Imatge
Temprança que m’aferra, dolença que m’ajoca.    En vagar em guia de la mà, _ poca cosa a la seva vora.   Sorra de platja humida, s’avicia  i amb perfecte delit, s’enclota i vessa.  El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana. És aigua fresca en got gros saciant a cada glopada.   Dues onades càlides em devoren les llàgrimes. Temprança que m'aferra, dolença que m’ajoca.  El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana.  SCS
Més informació

Un metre i noranta

Imatge
  A les ombres i foscors ara les executa una il·lusió. Un deliri compartit i callat.  Un deliri a l’abast.  Ombres i foscors ara en són més, més grans i arrogants Però dins d’elles, un filet de claror  marcarà camins nous. Un metre i noranta centímetres d’atalls, un metre i noranta centímetres d’aixoplucs, un metre i noranta centímetres de llum  eclipsar-ho tot podrà.  SCS
Més informació