La set
Temprança que m’aferra,
dolença que m’ajoca.
En passejar em guia de la mà,
jo, poca cosa a la seva vora.
Com sorra de platja humida, s’avicia
i amb perfecte delit vessa.
El seu esguard em calma la set,
el seu esglai la gana.
És aigua fresca en got gros
saciant a cada glopada.
Dues onades càlides
em devoren les llàgrimes.
Temprança que m'aferra,
dolença que m’ajoca.
El seu esguard em calma la set,
el seu esglai la gana.
SCS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada