No deixis que es rovelli la teva brillant armadura de cavaller protector de radiant escriptura. No deixis que es trenqui el teu majestuos cor d'amant i senyor del meu desig portador. En aquest camí llarg i lluny de mi no deixis mai de ser TU SCS
S'acaramulla el meu cos, nu de carícies, curull de lletres de tinta negra que em revolten i encerclen. Brolla una T de la mel de l'iris, llagrimeja una E la galta, que amb una N s'enriola. Fa palanca una Y, que empeny amb força una O que m'obre la boca. Em besa els llavis una R i em menjo la última O que, de tu, em nodreix i alimenta. S'acaramulla el meu cos, nu de carícies. SCS
Com ens cala la pluja quan entre els núvols s'amaga el sol que ens aixoplugava. El paraigua s’esventra amb la remor del vent que juga amb l’esquelet de ferros. Capgirades queden l’escalfor i protecció d’aquells braços. Deixant-m’ho tot a la vista. SCS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada