Fosca calma

 S'enretira, com la fressa de l'onada,

i queda la fosca calma. 

El fil de l'horitzó,

allà a la llunyania,

esdevé dibuix 

fet a sanguina i carbó. 

Una estrella, una esfera, 

o sorra temporera

pintarà de sal i dol

una galta rosada. 

S'enretira, com la fressa de l'onada,

i queda la fosca calma. 


SCS

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La set

Imatge
Temprança que m’aferra, dolença que m’ajoca.    En vagar em guia de la mà, _ poca cosa a la seva vora.   Sorra de platja humida, s’avicia  i amb perfecte delit, s’enclota i vessa.  El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana. És aigua fresca en got gros saciant a cada glopada.   Dues onades càlides em devoren les llàgrimes. Temprança que m'aferra, dolença que m’ajoca.  El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana.  SCS
Més informació