Fosca calma

 S'enretira, com la fressa de l'onada,

i queda la fosca calma. 

El fil de l'horitzó,

allà a la llunyania,

esdevé dibuix 

fet a sanguina i carbó. 

Una estrella, una esfera, 

o sorra temporera

pintarà de sal i dol

una galta rosada. 

S'enretira, com la fressa de l'onada,

i queda la fosca calma. 


SCS

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La set

Imatge
Temprança que m’aferra, dolença que m’ajoca.    En vagar em guia de la mà, _ poca cosa a la seva vora.   Sorra de platja humida, s’avicia  i amb perfecte delit, s’enclota i vessa.  El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana. És aigua fresca en got gros saciant a cada glopada.   Dues onades càlides em devoren les llàgrimes. Temprança que m'aferra, dolença que m’ajoca.  El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana.  SCS
Més informació

Mans buides

Imatge
La matinada em desperta i l'abraço amb les mans buides i el cor sec. M'aferraré al sol de dia, a l'espera que les vagi omplint.  Vivències, records i somnis, amistats i estimes, tot sentit a la pell.  Que els llavis vermells m'escalfin la cara  encara que no puguin  en els meus ulls pintar estels.  SCS
Més informació