Entrades populars d'aquest blog
La set
Temprança que m’aferra, dolença que m’ajoca. En vagar em guia de la mà, _ poca cosa a la seva vora. Sorra de platja humida, s’avicia i amb perfecte delit, s’enclota i vessa. El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana. És aigua fresca en got gros saciant a cada glopada. Dues onades càlides em devoren les llàgrimes. Temprança que m'aferra, dolença que m’ajoca. El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana. SCS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada