L’ànima que no tinc

 No em trobo bé

em dol l'ànima. 

Em dol allò 

que ja no tinc. 

Em falten els grams 

d’aquella espurna 

que amb un somriure podia esclatar. 

La meva ànima era material?

O interaccions del cervell?

Segurament era el mateix

perquè ara no tinc

ni matèria 

ni pensament. 


SCS

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cuida’t

Imatge
 No deixis que es rovelli la teva brillant armadura de cavaller protector de radiant escriptura.  No deixis que es trenqui el teu majestuos cor d'amant i senyor del meu desig portador. En aquest camí llarg i lluny de mi no deixis mai de ser TU SCS
Més informació

La set

Imatge
Temprança que m’aferra, dolença que m’ajoca.    En vagar em guia de la mà, _ poca cosa a la seva vora.   Sorra de platja humida, s’avicia  i amb perfecte delit, s’enclota i vessa.  El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana. És aigua fresca en got gros saciant a cada glopada.   Dues onades càlides em devoren les llàgrimes. Temprança que m'aferra, dolença que m’ajoca.  El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana.  SCS
Més informació

Un metre i noranta

Imatge
  A les ombres i foscors ara les executa una il·lusió. Un deliri compartit i callat.  Un deliri a l’abast.  Ombres i foscors ara en són més, més grans i arrogants Però dins d’elles, un filet de claror  marcarà camins nous. Un metre i noranta centímetres d’atalls, un metre i noranta centímetres d’aixoplucs, un metre i noranta centímetres de llum  eclipsar-ho tot podrà.  SCS
Més informació