Entrades populars d'aquest blog
La set
Temprança que m’aferra, dolença que m’ajoca. En vagar em guia de la mà, _ poca cosa a la seva vora. Sorra de platja humida, s’avicia i amb perfecte delit, s’enclota i vessa. El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana. És aigua fresca en got gros saciant a cada glopada. Dues onades càlides em devoren les llàgrimes. Temprança que m'aferra, dolença que m’ajoca. El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana. SCS
Un metre i noranta
A les ombres i foscors ara les executa una il·lusió. Un deliri compartit i callat. Un deliri a l’abast. Ombres i foscors ara en són més, més grans i arrogants Però dins d’elles, un filet de claror marcarà camins nous. Un metre i noranta centímetres d’atalls, un metre i noranta centímetres d’aixoplucs, un metre i noranta centímetres de llum eclipsar-ho tot podrà. SCS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada