Entrades populars d'aquest blog
La set
Temprança que m’aferra, dolença que m’ajoca. En vagar em guia de la mà, _ poca cosa a la seva vora. Sorra de platja humida, s’avicia i amb perfecte delit, s’enclota i vessa. El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana. És aigua fresca en got gros saciant a cada glopada. Dues onades càlides em devoren les llàgrimes. Temprança que m'aferra, dolença que m’ajoca. El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana. SCS
Com un ocell
M hi he ficat. Hem jugat. Ens hem mogut. I de tant en tant m'he escolat cap als meus silencis, portadors de dies de tardor, de groc, ocre i marró. M'hi he ficat, com un ocellet temorós, entre les flors d'un fonoll ressec a la recerca d'aixopluc, d'espai on niuar, entre branquillons i cotons. M'hi he ficat, m'han protegit alhora que dotada d'unes ales gegants, he fet fora la por i per fi aprenc a volar. SCS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada