Sofia Cabau Satorra

Perduda, en un dolor que em paralitzava i em desmembrava cos i ànima   mil bocins de mi s'escampaven per damunt d’uns llençols errats. No mossegava, no cridava, no donava puntades de peu.  No sentia, no m'immutava.  Per què em passava això? No em valorava prou, a mi mateixa, allí, estesa sense sabates? Com un incendi que tot ho devastava, com l'aigua fora mida que tot ho enfangava, el meu dins i el meu seny es trobaven a destemps i deshora. Forçada aguantava tot aquell ultratge, fins un dia  poder donar un despit amb la cara ben alta  davant per davant de l'altra mísera galta. I canviar el rumb, no d’un vaixell, sinó de tota la mar, la meva mar, la meva mar immensa! SCS i CPF (a quatre mans)

  Una taula de fusta   em feia surar quan m'engolia la bravor  d'un mar de confusió.  Una taula de fusta m'ha deixat a l'alçada  d’un dit del terra on espero em sàpiga trobar.  Una taula de fusta talment desparada m'ha donat el coratge de ja només mirar amunt.  Caminaré SCS

  Em creia bressolada de nit per una màrfega d'estrelles.  Em creia guardada del fred per uns llençols esbargits i càlids.  Em creia guarida i salvaguardada per una quimera de somni.   Em creia... Em creia estrellada, càlida i somniada.  No em creia absurdament senyalada ni amb la pell tant tacada.  Em creia… estimada.  SCS

Digue'm  què has après a volar, que les ales se t’obren, sense recordar, sense guardar.  Digue'm que el teu vol ara són riures i alegria, que voles la vida.  Digue'm que amb el cor espetegant  t’has trobat i el teu tu vola amb intensitat.  Digue’m que amb intensitat voles la vida sense guardar. SCS