És la tristesa
Que trista és la tristesa
i sola la soledat.
La perspectiva és errada
i només de tronc marró veig l'arbrat.
Fosc el forat que em xucla,
la vida sencera se'n va.
Que trista és la tristesa
quan no et deixa volar.
Els colors vius s'han esfumat,
amb tu han marxat,
ni blaus, ni verds ni vermells,
amb mi no s'han quedat.
Que trista és la tristesa
quan a les llàgrimes els hi pren el mar
i només aigua salada sense ànima
pots plorar.
Que trista és la tristesa
quan du instants
de tanta soledat.
SCS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada