En la fredor

 En la fredor hi fa fred

i en la solitud m’hi sento més sola.

En el silenci 

m'hi esclaten mil crits ofegats,

que em devoren les entranyes. 

Mil trons amb els seus llampecs

retrunyen en el fang més brut

i em recorden un temps, 

clavat a la sorra d'un rellotge,

que s'obstina a tirar endavant

i no em permet ni un pas endarrere.

En la fredor hi fa fred

I la solitud és muda. 

SCS