En la fredor

 En la fredor hi fa fred

i en la solitud em sento més sola.

En el silenci m'hi esclaten 

els meus mil crits ofegats,

que em devoren les entranyes. 

Mil trons amb els seus llampecs

retrunyen en el fang més brut

i em recorden un temps, 

clavat a la sorra d'un rellotge,

que s'obstina a tirar endavant

i no em permet ni un pas endarrere.

En la fredor hi fa fred

I la solitud és muda. 

Jo avui, sola i callada.

I el temps, mai en reculada.

SCS