Sofia Cabau Satorra

  Calidesa i sensualitat d'un té jugant amb la lluna, i una ànima maldestra que ho esguarda.  SCS

  Al bell mig del carrer engolida per l'abraçada protegida des dels cabells fins al taló de la sabata.  Sabia que enlloc més i en cap altre instant podria sentir, el que i el com del que en mi esclatava.  SCS

  La buidor de l'absència i la por a un mai més.  SCS

  No puc veure l'univers sencer i diria que ni imaginar-me'l puc, però no hi tinc pressa, si puc veure milions d'estels en els teus ulls quan em mires.  No pots veure tu l'univers sencer i no sé si te l'imagines, però si pots sentir l'explosió de mil sols en el meu pit cada cop que em beses.  SCS

  En la fredor hi fa fred i en la solitud em sento més sola. En el silenci m'hi esclaten  els meus mil crits ofegats, que em devoren les entranyes.  Mil trons amb els seus llampecs retrunyen en el fang més brut i em recorden un temps,  clavat a la sorra d'un rellotge, que s'obstina a tirar endavant i no em permet ni un pas endarrere. En la fredor hi fa fred I la solitud és muda.  Jo avui, sola i callada. I el temps, mai en reculada. SCS

  Pluja que cau, cada gota esquitxa el vidre, dibuixant un mapa de corriols que m'apel·len a triar per quin camí vull viatjar entre encreuaments o dreceres.  Immòbil darrere la finestra ressegueixo amb els dits i m'imagino volant entre llàgrimes de pluja cap als petons d'argent de la meva lluna de plata.  SCS

  De sobte, s'ha fet de nit sense avisar, sense futur, però amb senyals.  Ja no sortirà el sol, i el mar s'enretira. S'enretira tant  que ja tot és sorra.  De sobte, s'ha fet de nit.  Sense possibilitat de llum.  SCS

Sacrilegi per mi era escriure en un llibre.   Ni tan sols una ratlla.  Però aquest llibre, ai aquest llibre.  Em crida,  em mostra espais en blanc on encaixen a la perfecció les meves lletres, els meus versos, la meva poesia.  Potser no és el llibre, Segurament és el regal que hi ha encabit en ell i la persona, gran persona, que petitona imagino caminant i saltant de pàgina en pàgina. De bes en bes.  SCS

  Quan aprens a despullar-te, a fer-ho sincerament, no només el sol somriu.  Quan les paraules llisquen, amb l'elegància que pot fer-ho la roba, no només uns ulls somriuen.  Quan ja no t’ofeguen en solitud, perquè són compartides, no només un cor somriu.  Quan somrius,  perquè hi ha pau, no només dones vida.  SCS