Mans buides

La matinada em desperta

i l'abraço amb les mans buides

i el cor sec.

M'aferraré al sol de dia,

a l'espera que les vagi omplint. 

Vivències, records i somnis,

amistats i estimes,

tot sentit a la pell. 

Que els llavis vermells

m'escalfin la cara 

encara que no puguin 

en els meus ulls pintar estels. 


SCS



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog