Mans buides
La matinada em desperta
i l'abraço amb les mans buides
i el cor sec.
M'aferraré al sol de dia,
a l'espera que les vagi omplint.
Vivències, records i somnis,
amistats i estimes,
tot sentit a la pell.
Que els llavis vermells
m'escalfin la cara
encara que no puguin
en els meus ulls pintar estels.
SCS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada