Escuts
Fer de la rialla
el meu escut.
Que no sàpiguen
que per dins sagno.
Pintar-me els ulls
i omplir-los d'estels.
Que no vegin
que pel cor ploro.
Que s'amaga darrere
una alegre cara?
No sempre hi ha vida
malgrat la rialla.
No sempre la llàgrima
és a la vista.
Sovint navega per sota el curs
d’alguna cicatriu colrada.
SCS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada