Paissatge assolellat
Entre la boira i el fred
he sentit bufar una pregunta,
Què que sóc jo per a tu?
i el ponent de novembre
m'ho ha dibuixat:
un sol amagat, encongit,
entre foscor i negror,
desencís darrere una cara,
el gris pintat al front,
gelor que para la bombada
i en una esfera horària
parat el temps.
Cap al migdia la boira
una estona ha escampat
i amb ella m'ha girat
el fet preguntat.
Què ets tu per mi?
i la meva mà ha pintat
un paisatge assolellat.
SCS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada