Com un ocell

M’hi he ficat.
He jugat. M’he mogut.
I de tant en tant m’he escolat
cap als meus silencis,
portadors de dies de tardor,
de groc, ocre i marró.

M’hi he ficat,
com un ocellet temorós,
entre les flors d’un fonoll ressec
a la recerca d’aixopluc,
d’espai on niuar,
entre branquillons i cotons.

 
M’hi he ficat,
m’han protegit 

i regalat unes ales gegants,

he fet fora la por 

i per fi

aprenc a volar.  

SCS