Com un ocell

M hi he ficat.
Hem jugat. Ens hem mogut.
I de tant en tant m'he escolat
cap als meus silencis,
portadors de dies de tardor,
de grocs, ocres i marró.

M'hi he ficat,
com un ocellet temorós,
entre les flors d'un fonoll ressec
a la recerca d'aixopluc,
d'espai on niuar,
entre branquillons i cotons.
 
M'hi he ficat,
m'han protegit
alhora que dotada
d'unes ales gegants,
he fet fora la por i per fi
aprenc a volar.  

SCS









Comentaris

Entrades populars d'aquest blog