Sofia Cabau Satorra

Aturar un plor que no saps ni quan ni on, que et mulla els ulls i t'omple el nas.  Aturar un plor que et consumeix, que t'amaga les dents i et roba el somrís.  Aturar un plor, de pastilles és qüestió? SCS

Entre la boira i el fred   he sentit bufar una pregunta,  Què que sóc jo per a tu?  i el ponent de novembre  m'ho ha dibuixat: un sol amagat, encongit, entre foscor i negror, desencís darrere una cara, el gris pintat al front, gelor que para la bombada  i en una esfera horària  parat el temps.    Cap al migdia la boira  una estona ha escampat  i amb ella m'ha girat  el fet preguntat. Què ets tu per mi? i la meva mà ha pintat  un paisatge assolellat.  SCS

Onades que van i venen,   deliris que m'omplen d'aigua.  Mar que em xucla i em torna per llençar-me a la sorra, com una petxina varada,  al bell mig de milions  de petites pedres de mil colors.   M'amaneix amb salsa amarga, endolcida amb mel i petons  d'escuma ensucrada.   Onades de mar. Onades de vida.  SCS

  Línies, ratlles, corbes, negres, o blaves,  sobre llenç blanc o blanques sobre fons negres.  A dies les sento tan properes i a dies tan llunyanes.  Us dibuixo, us invento, i sobretot, us encadeno.  Lletres, veniu a mi, en dies que us demano.   SCS

Un pes al pit, que empeny cap al llit.  Dos turons de pell, de ritme decadent i lent.  Tres estossegades, seguides de quatre mocades.  Cinc dies interminables, a l'espera de sis insuportables.  Sí, estic constipada.  SCS

No m'agrada mirar cap a dins.   No m'agrada mirar-me cap a dins.  Serà que no m'agrada el que hi veig? Serà que no m'agrada el que hi veuen? O, simplement, tinc por que si jo hi veig, els altres tinguin drecera per veure-hi. SCS

La taula ben parada a part de sorprendre'm m'ha fet pensar en tu.  Per què? Perquè m'ha recordat un poema.  Tants vasos, tants coberts, i tanta vaixella a desparar.  Sí, me l'he mirat asseguda en un racó mentre la desparaven i l’omplien de buidor.  SCS

L'espera cau la presència es buida i d'un cafè només en queden rastres. SCS

Avui la rosa que esguardo és taronjosa, molt tancada, però deu tenir la boca oberta perquè em crida, vol que la miri i en la mirada l'admiri.  El meu dubte és tallar-la i tenir-la assecada, o deixar-la feréstega en la seva tija, mata i vida.  Avui és meva, sigui com sigui. SCS

Desig de capbussar-m'hi en la seva blavor nedar cap a la foscor i surar cap a la llum.  Desig de sal i sol Desig de tu que ets mar.  SCS

M hi he ficat. Hem jugat. Ens hem mogut. I de tant en tant m'he escolat cap als meus silencis, portadors de dies de tardor, de grocs, ocres i marró. M'hi he ficat, com un ocellet temorós, entre les flors d'un fonoll ressec a la recerca d'aixopluc, d'espai on niuar, entre branquillons i cotons.   M'hi he ficat, m'han protegit alhora que dotada d'unes ales gegants, he fet fora la por i per fi aprenc a volar.   SCS