Curar-se



Curar-se

M’acarona
una brisa de pluja
que, com el temps
passa fugissera. 

Inexorable, em bufa,
em despentina i em xiuxiueja
que, a la fi, 
tot cura i passa. 

SCS

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La set

Imatge
Temprança que m’aferra, dolença que m’ajoca.    En vagar em guia de la mà, _ poca cosa a la seva vora.   Sorra de platja humida, s’avicia  i amb perfecte delit, s’enclota i vessa.  El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana. És aigua fresca en got gros saciant a cada glopada.   Dues onades càlides em devoren les llàgrimes. Temprança que m'aferra, dolença que m’ajoca.  El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana.  SCS
Més informació

Com un ocell

Imatge
M hi he ficat. Hem jugat. Ens hem mogut. I de tant en tant m'he escolat cap als meus silencis, portadors de dies de tardor, de groc, ocre i marró. M'hi he ficat, com un ocellet temorós, entre les flors d'un fonoll ressec a la recerca d'aixopluc, d'espai on niuar, entre branquillons i cotons.   M'hi he ficat, m'han protegit alhora que dotada d'unes ales gegants, he fet fora la por i per fi aprenc a volar.   SCS
Més informació