No deixis que es rovelli la teva brillant armadura de cavaller protector de radiant escriptura. No deixis que es trenqui el teu majestuos cor d'amant i senyor del meu desig portador. En aquest camí llarg i lluny de mi no deixis mai de ser TU SCS
Broll de llàgrimes amb força, em fa àpat de diumenge per dins. No deixa de mi ni les entranyes, i m'evapora com si mai dels mais ni d'aigua, ni de cava n'hagués fet cap tast. La ràbia teva i meva les sento minúscules a les capes de pell quan de les escletxes n'albira la tristesa i el silenci silent. Carregós pas pesat de la tendresa al desesme il·lustrat. SCS
Visc en una casa que no és casa. Me l’he feta en uns braços, de pedra noble i sòlida, que em protegeixen de tot i de mi. On els silencis són llençols que m’amanyaguen i el meu llit amb prou feina em fa de coixí. És tant meu, i tan poc que l’he gaudit. Ni tan sols per dormir. Tinc casa en el cor d’un gegant adormit. SCS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada