Entrades

Sense sabates

Imatge
Perduda en el dolor que em paralitzava i em desmembrava cos i ànima.   Mil bocins de mi s'escampaven per damunt d’uns llençols errats. No mossegava, no cridava, no donava puntades de peu.  No sentia, no m'immutava.  Per què em passava això? No em valorava prou, a mi mateixa, allí, estirada sense sabates? Com un incendi que tot ho devastava, com l'aigua fora mida que tot ho enfangava, el meu dins i el meu seny es trobaven a destemps i deshora. Forçada aguantava tot aquell ultratge, fins un dia  poder donar un despit amb la cara ben alta  davant per davant de l'altra mísera galta. I canviar el rumb, no d’un vaixell, sinó de tota la meva mar, la meva mar, la meva mar immensa! SCS i CPF (a quatre mans)

Sota unes sabates

Imatge
  Una taula de fusta   em feia surar quan m'engolia la bravor  d'un mar de confusió.  Una taula de fusta m'ha deixat a l'alçada  d’un dit del terra on espero em sàpiga trobar.  Una taula de fusta talment desparada m'ha donat el coratge de ja només mirar amunt.  Caminaré SCS

Em creia

Imatge
  Em creia bressolada de nit per una màrfega d'estrelles.  Em creia guardada del fred per uns llençols esbargits i càlids.  Em creia guarida i salvaguardada per una quimera de somni.   Em creia... Em creia estrellada, càlida i somniada.  No em creia absurdament senyalada ni amb la pell tant tacada.  Em creia… estimada.  SCS

Vola la vida

Imatge
Digue'm  què has après a volar, que les ales se t’obren, sense recordar, sense guardar.  Digue'm que el teu vol ara són riures i alegria, que voles la vida.  Digue'm que amb el cor espetegant  t’has trobat i el teu tu vola amb intensitat.  Digue’m que amb intensitat voles la vida sense guardar. SCS

Fes-me

Imatge
Fes de mi, música i cançó, remor del mar, o de les espigues el xiulet del vent que les bufa.  Balla'm i escolta'm, sent-me quan ponenteja, fes-me d'alguna essència que et sigui present.  Pinta'm sobre el teu cos i fes-me etèria.  Fes de mi, allò que tributes.  SCS

La set

Imatge
Temprança que m’aferra, dolença que m’ajoca.    En vagar em guia de la mà, _ poca cosa a la seva vora.   Sorra de platja humida, s’avicia  i amb perfecte delit, s’enclota i vessa.  El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana. És aigua fresca en got gros saciant a cada glopada.   Dues onades càlides em devoren les llàgrimes. Temprança que m'aferra, dolença que m’ajoca.  El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana.  SCS

Calla, ruca!

Imatge
  No et sé fer entendre el que jo entenc.   Vull respondre bonic i se m'embolica la contesta.  I continuo pensant: -calla, ruca.  És un bombardeig constant que no em deixa escoltar, si amb sort, encerto alguna estrofa.  I continuo pensant: -calla, ruca.  No et sé fer entendre el que jo entenc.  No et sé fer entendre com jo sento No em sé dir altra cosa que: -calla, ruca.  SCS

Em cau la nit

Imatge
  Em cau la nit a sobre, i els estels m'embolcallen, són els teus ulls en esguardar-me i la teva mirada en besar-me. Deixaré la finestra oberta per si et ve de gust enfilar-t'hi.  Però si em manquen els teus braços, que la lluna els meus somnis vetlli i fins a ells t’orienti, ja que per tu em deleixo i m’engresco,  i en la seva presència toco valsos.   Em cau la nit a sobre i els estels m'embolcallen.  SCS

Melodia d’esglais

  M'ofego en la negror del pou, el corriol del nas al pit es fa petit, estret i fosc, l'aire no troba rambla.  M'esforço i més s'estreny.  Les llàgrimes, però, si troben drecera.  I el cor li demana al cap: si us plau, si us plau, mostra-li bona travessa.  M'espanto en l'encreuament de vials, desitjant que un cop de vent tot s'ho endugui i que la seva força arrossegui el fangar que em tapa.  M'ofego, m'espanto  i a fer net m'esforço.  Concert d'esglais ara són melodia.  SCS

Fosca calma

  S'enretira, com la fressa de l'onada, i queda la fosca calma.  El fil de l'horitzó, allà a la llunyania, esdevé dibuix  fet a sanguina i carbó.  Una estrella, una esfera,  o sorra temporera pintarà de sal i dol una galta rosada.  S'enretira, com la fressa de l'onada, i queda la fosca calma.  SCS