Sofia Cabau Satorra

  Calidesa i sensualitat d'un té jugant amb la lluna, i una ànima maldestra que ho esguarda.  SCS

  Al bell mig del carrer engolida per l'abraçada protegida des dels cabells fins al taló de la sabata.  Sabia que enlloc més i en cap altre instant podria sentir, el que i el com del que en mi esclatava.  SCS

  La buidor de l'absència i la por a un mai més.  SCS

  No puc veure l'univers sencer i diria que ni imaginar-me'l puc, però no hi tinc pressa, si puc veure milions d'estels en els teus ulls quan em mires.  No pots veure tu l'univers sencer i no sé si te l'imagines, però si pots sentir l'explosió de mil sols en el meu pit cada cop que em beses.  SCS

  En la fredor hi fa fred i en la solitud em sento més sola. En el silenci m'hi esclaten  els meus mil crits ofegats, que em devoren les entranyes.  Mil trons amb els seus llampecs retrunyen en el fang més brut i em recorden un temps,  clavat a la sorra d'un rellotge, que s'obstina a tirar endavant i no em permet ni un pas endarrere. En la fredor hi fa fred I la solitud és muda.  Jo avui, sola i callada. I el temps, mai en reculada. SCS

  Pluja que cau, cada gota esquitxa el vidre, dibuixant un mapa de corriols que m'apel·len a triar per quin camí vull viatjar entre encreuaments o dreceres.  Immòbil darrere la finestra ressegueixo amb els dits i m'imagino volant entre llàgrimes de pluja cap als petons d'argent de la meva lluna de plata.  SCS