Sofia Cabau Satorra

 Un gran home. Alt i immens, vulnerable i ple de tendresa.  Delicat a voltes, temorós i ple de ràbia altres.  Un mar d'estima, amb grans onades  espetegant per dins la seva pell.  I a cada esclafit la gent que l'adorem en podem gaudir.  Traspua poesia pura  a cada petó de vida. SCS

 No deixis que es rovelli la teva brillant armadura de cavaller protector de brillant escriptura.  No deixis que es trenqui el teu majestuos cor d'amant i senyor del meu desig portador. En aquest camí llarg i lluny de mi no deixis mai de ser TU SCS

  Aprenia i assimilava, però   escolada entre pantalles  la meva ànima rebel continuava errant sense pensar  en el que podia danyar.  A tu encara et corprèn i t'emmalalteix, i a mi, a mi em mata. Tanta subversió i desencert, lluny d'aportar, ha creat  rebuig i distància.  Veia les impostures  gràcies a la teva insistència, alhora, m'hi negava.  Un sí però no, que, a tu t'emmalalteix  i a mi, a mi em mata. SCS

  Paraules i onomatopeies quasi maten i deixen rastre. Falta de paraules i comunicació, allargar, amb excés, una mentida quasi mata.  Confusió i vergonya, no saber com sortir-ne, quasi mata. Tot és un nus entortolligat de diverses boles de llana.  I com els gats, a poc a poc, aniré estirant els fils per a desfer tot allò que quasi mata.  SCS

  Hi ha dies, moments i situacions que sents que no encaixes,  que fas nosa a tothom  i a tot lloc.  L'angoixa t'envaeix l'aire no entra perquè l'aigua de les llàgrimes li barra el pas.  Insuportable i pesada et sents.  Insoportable és. SCS

Marxa, com el mar quan s'enretira. Em deixa esquitxada l'anima de sal i frescor, d'escuma  i també preocupació.  Com protegir-lo? Busca recolliment i retrobament, com el mar jugant amb els seus peixos, deixant empremta a la sorra a l'hora de la ressaca.  En la balma fosca es trobarà perquè és en la carbònica nit  quan més llueix la lluna.  Com aixoplugar-lo, si tot és culpa meva? SCS

  Sentiments enfrontats,  de plors i rialles. Plorem el que va ser la teva partença però riem amb la nena de casa.  Tu vas marxar sol, llençat sobre l'asfalt i ens toca mirar-ho de cara. Ella porta el nom d'aquest dia,  un dels noms més bonics, ella i la mare.  Mai faltaré a la nostra cita.  On sols, tu i jo, parlarem una estona.  Sé que darrere aquest marbre tu no hi ets però és on jo et trobo i et sento.  I el petó que faig en aquesta fredor, és tan fort i càlid,  que sé amb certesa infinita que fins a tu arriba.  Per sempre més amb mi Toni SCS

Dolor al pit i mil cavalls alhora es desboquen, per un jugar malaltís, enfangat també de mentida.  Sota el pit, aquell cor gran, gros i dolç s'arrítmia de desengany i dolença, gelosia que no calia.   No saber parar l'absurditat ha separat dues vides, que concurrents se sabien.  Mil perdons ja no valen quan mil bocins de cor s'escampen.  SCS

Va fer del meu pit un sol de nit.  Un astre de foc amb les seves tempestes càlides, la seva carena pigada i un cim dur i bru  encimbellat pels seus polzes. Va fer del meu pit un sol de nit.  Llum dins el negre temps, l’atreia cap a la meva persona, dibuixant una esfera sense hores.  Figura mal·leable a les seves mans com gravetat d’argila. Va fer del meu pit un sol de nit   Fent-me sentir desitjada com la lluna.  El meu pit, el seu sol de nit.  O lluna de dia.   SCS