Sofia Cabau Satorra

  Ja no sé volar ni escriure poemes. La flama que em socarrava m'ha dit adeu. I ara, totes les fades són enreixades, no hi ha ales a la meva prop. Ja no hi ha on agafar-me  ni vela amb qui batre el vol. Ja no sé fer volar poemes. SCS

És el dolor dels errors que sempre em custodia, ja no vaig sola pel món, d'ell me n'he fet companya.  Fins i tot de tu me n'ha guanyat la lluita.  De sal i dol ara menjo, de blanc i negre és l’amanida. .  És el dolor dels errors que sempre em custodia.  De colors ja no sóc feta, ni de la ferida, el vermell bombeja.  SCS

Broll de llàgrimes amb força, em fa àpat de diumenge per dins. No deixa de mi ni les entranyes, i m'evapora com si mai dels mais ni d'aigua, ni de cava n'hagués fet cap tast. La ràbia teva i meva les sento minúscules a les capes de pell quan de les escletxes n'albira la tristesa i el silenci silent.  Carregós pas pesat de la tendresa al desesme il·lustrat.  SCS

  Les onades et porten un any més, amb esquitxos de sal i escuma, seixanta-nou petjades de vida, a la sorra cosides.  Brodats els anys en teles fines, malgrat algun descosit i fil trencat, fan precioses estovalles  d'aquelles de mudar.  Colps de mar solsits,  tovalla planxada, molt ben guarnida et deixaran la platja.  La tornada et porta un any més, àpats de mar i digestions de vida.  SCS

  Brases de desig cremen llençols i llit, flamejant cos i cap amb els cinc sentits. Brases de desig arrauleixen peus, cames i malucs. S’injecten de roent escalf coll, turons i melic. Brases de desig em cremen els dits, i del meu cap fora no et fa ni l’aigua, ni el foc ni la raó. SCS

  Petjades per la sorra, les sé seves, revoltades d'humitats, ara sí netes i clares.  Petjades de sauló, les sé seves, fent aquarel·les de sal lluny de la dolçor meva.  Petjades per la platja, les sé seves, dibuixen atzucacs d'anada, esperant amb calma, la tornada.  SCS

  T'he conegut Res més ja vull Ni tan sols oblidar-te.  Per sort, t’he conegut. SCS

 Un gran home. Alt i immens, vulnerable i ple de tendresa.  Delicat a voltes, temorós i ple de ràbia altres.  Un mar d'estima, amb grans onades  espetegant per dins la seva pell.  I a cada esclafit la gent que l'adorem en podem gaudir.  Traspua poesia pura  a cada petó de vida. SCS

  A les ombres i foscors ara les executa una il·lusió. Un deliri compartit i callat.  Un deliri a l’abast.  Ombres i foscors ara en són més, més grans i arrogants Però dins d’elles, un filet de claror  marcarà camins nous. Un metre i noranta centímetres d’atalls, un metre i noranta centímetres d’aixoplucs, un metre i noranta centímetres de llum  eclipsar-ho tot podrà.  SCS