Sofia Cabau Satorra

S'acaramulla el meu cos, nu de carícies, curull de lletres de tinta negra  que em revolten i encerclen.  Brolla una T de la mel de l'iris, llagrimeja una E la galta, que amb una N s'enriola.  Fa palanca una Y, que empeny amb força una O que m'obre la boca.  Em besa els llavis una R i em menjo  la última O que, de tu, em nodreix i alimenta.  S'acaramulla el meu cos, nu de carícies.  SCS

  Un dia estaré curada de vergonyes, sorolls i foscors.  Un dia deixaré entrar alegria, llum i cançons.  Un dia m'escumaré dins el mar i restaré plena de sal i humitat.  Un dia la sorra m'exfoliarà  de marques i obscenes petjades.   Un dia estaré curada.  Un dia, qui sap, si et sabré curar. SCS