CASA
Visc en una casa que no és casa. Me l’he feta en uns braços, de pedra noble i sòlida, que em protegeixen de tot i de mi. On els silencis són llençols que m’amanyaguen i el meu llit amb prou feina em fa de coixí. És tant meu, i tan poc que l’he gaudit. Ni tan sols per dormir. Tenir casa en el cor d’un gegant adormit. SCS