Sofia Cabau Satorra

  Les onades et porten un any més, amb esquitxos de sal i escuma, seixanta-nou petjades de vida, a la sorra cosides.  Brodats els anys en teles fines, malgrat algun descosit i fil trencat, fan precioses estovalles  d'aquelles de mudar.  Colps de mar solsits,  tovalla planxada, molt ben guarnida et deixaran la platja.  La tornada et porta un any més, àpats de mar i digestions de vida.  SCS

  Brases de desig cremen llençols i llit, flamejant cos i cap amb els cinc sentits. Brases de desig arrauleixen peus, cames i malucs. S’injecten de roent escalf coll, turons i melic. Brases de desig em cremen els dits, i del meu cap fora no et fa ni l’aigua, ni el foc ni la raó. SCS

  Petjades per la sorra, les sé seves, revoltades d'humitats, ara sí netes i clares.  Petjades de sauló, les sé seves, fent aquarel·les de sal lluny de la dolçor meva.  Petjades per la platja, les sé seves, dibuixen atzucacs d'anada, esperant amb calma, la tornada.  SCS

  T'he conegut Res més ja vull Ni tan sols oblidar-te.  Per sort, t’he conegut. SCS

 Un gran home. Alt i immens, vulnerable i ple de tendresa.  Delicat a voltes, temorós i ple de ràbia altres.  Un mar d'estima, amb grans onades  espetegant per dins la seva pell.  I a cada esclafit la gent que l'adorem en podem gaudir.  Traspua poesia pura  a cada petó de vida. SCS