Sofia Cabau Satorra

Fes de mi, música i cançó, remor del mar, o de les espigues el xiulet del vent que les bufa.  Balla'm i escolta'm, sent-me quan ponenteja, fes-me d'alguna essència que et sigui present.  Pinta'm sobre el teu cos i fes-me etèria.  Fes de mi, allò que tributes.  SCS

Temprança que m’aferra, dolença que m’ajoca.    En vagar em guia de la mà, _ poca cosa a la seva vora.   Sorra de platja humida, s’avicia  i amb perfecte delit, s’enclota i vessa.  El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana. És aigua fresca en got gros saciant a cada glopada.   Dues onades càlides em devoren les llàgrimes. Temprança que m'aferra, dolença que m’ajoca.  El seu esguard em calma la set, el seu esglai la gana.  SCS

  No et sé fer entendre el que jo entenc.   Vull respondre bonic i se m'embolica la contesta.  I continuo pensant: -calla, ruca.  És un bombardeig constant que no em deixa escoltar, si amb sort, encerto alguna estrofa.  I continuo pensant: -calla, ruca.  No et sé fer entendre el que jo entenc.  No et sé fer entendre com jo sento No em sé dir altra cosa que: -calla, ruca.  SCS