Sofia Cabau Satorra

  Em cau la nit a sobre, i els estels m'embolcallen, són els teus ulls en esguardar-me i la teva mirada en besar-me. Deixaré la finestra oberta per si et ve de gust enfilar-t'hi.  Però si em manquen els teus braços, que la lluna els meus somnis vetlli i fins a ells t’orienti, ja que per tu em deleixo i m’engresco,  i en la seva presència toco valsos.   Em cau la nit a sobre i els estels m'embolcallen.  SCS

  M'ofego en la negror del pou, el corriol del nas al pit es fa petit, estret i fosc, l'aire no troba rambla.  M'esforço i més s'estreny.  Les llàgrimes, però, si troben drecera.  I el cor li demana al cap: si us plau, si us plau, mostra-li bona travessa.  M'espanto en l'encreuament de vials, desitjant que un cop de vent tot s'ho endugui i que la seva força arrossegui el fangar que em tapa.  M'ofego, m'espanto  i a fer net m'esforço.  Concert d'esglais ara són melodia.  SCS

  S'enretira, com la fressa de l'onada, i queda la fosca calma.  El fil de l'horitzó, allà a la llunyania, esdevé dibuix  fet a sanguina i carbó.  Una estrella, una esfera,  o sorra temporera pintarà de sal i dol una galta rosada.  S'enretira, com la fressa de l'onada, i queda la fosca calma.  SCS