Sofia Cabau Satorra

Que trista és la tristesa i sola la soledat.  La perspectiva és errada i només de tronc marró veig l'arbrat.  Fosc el forat que em xucla, la vida sencera se'n va.  Que trista és la tristesa quan no et deixa volar.  Els colors vius s'han esfumat, amb tu han marxat, ni blaus, ni verds ni vermells, amb mi no s'han quedat.  Que trista és la tristesa quan a les llàgrimes els hi pren el mar  i només aigua salada sense ànima pots plorar.  Que trista és la tristesa quan du instants  de tanta soledat.  SCS

La princesa que jo conec no volia corona, volia una ploma  i escriure un poema.  Desconec que volia el príncep, possiblement no era una daga, potser el que volia era repartir roses i estima.  Si sé el que el drac volia, no perdre el foc que dins seu aflamava volia demostrar tot el que sentia.  Ploma, rosa i foc ho lliguem tot un dia i en fem la festa de la nostra estimada cultura.  Visca Catalunya! SCS

  Crit de llum ataronjada, far del nord perdut, dring de música pautada, puntal corromput. Instal·lada en el blanc i negre, em feia de color.  Un bes pinzellat sobre els llavis, del vermell al valuós tremolor.  Crit de llum ataronjada t'has fet silenci obscur.  Bes pinzellat sobre els llavis amb tinta eterna i color aflictiu.   Bes pinzellat sobre els llavis, crit de llum ataronjada, besa i crida el meu nom.  Malgrat el rellotge em canti un: _De temps, ja no en tenim.  SCS

  Hi ha una platja que t'espera, sorra que et prepararà la pell,  perquè et capbussis dins l'onada de blanca escuma i a fons quedis net.  Rentat mans, peus i cara, i sobretot arena l’esperit.  Oblida les últimes busques quietes, i que el temps et torni  el teu TU immens.  SCS

Plorem els dos per un desig compartit. Plorem els dos  per un doll humit. Plorem els dos  per un retrobament atrevit. Plorem els dos per un SENTIMENT advertit. Plorem  de goig infinit. SCS