Sofia Cabau Satorra

  Dia de parada al mercat i la gent ha aflorat.  Jo vaig plegant la roba,  aquella la desplega, La torno a plegar,  el que va radera d’ella  ho torna a tocar.  De cada article li dic el preu, de cada un prova el regateig.  Em demana _Guarda'm aquest, mira no,  que m'ho he repensat… Fa fred, però vol donar un tomb més.  Ara torno, ai, volia, just aquell que ja no hi és.  I així passarà el matí.  Per sort durarà només un vist i no vist.  SCS

  M'ha posseït un record, aquesta nit.   Pensar-te era desitjar-te i la primavera ha esclatat en mil flors que m'omplien el pit i el sotabosc. M'agafaves les mans, m'ungies els canells, m'acaronares les cuixes i em besaves el cor.  Insectes i flors tenien converses pujades de to Fins que en una fiblada te n'has anat i l'hivern ha tornat.  SCS

La nit em cau a sobre, lenta, llunàtica i desesperançada.  La lluna em cau al damunt, trista, sola i derrotada.  Gràfica d'alts i baixos en l'ínfim espai on acaronar-me, de la llàgrima a la rialla.  El coixí se’m treu de sobre sense son ni aire respirable.  SCS

  Caure, caure i caure fins a tocar el fons del forat negre.  Avui el meu llit ja resta buit No m'afluixa ja la música ni s'encarrega de la llum. Potser em toca espavilar-me i, com no hi ha retop, agafar empenta  i tirar amunt.  SCS

  Fer de la rialla el meu escut. Que no sàpiguen que per dins sagno. Pintar-me els ulls i omplir-los d'estels. Que no vegin que pel cor ploro. Que s'amaga darrere una alegre cara? No sempre hi ha vida malgrat la rialla.  No sempre la llàgrima és a la vista.   Sovint navega per sota el curs d’alguna cicatriu colrada.  SCS

 Passes que passen  sota el balcó de ca meua records de dos dies de quan la calor ens fonia.  Passes que passen cridant des del terra més alt i més fort que la veu de cap boca sortida.   Passes que passen, ara de nit, de sota el balcó fins dins al ventre.  SCS

Treu-li al cafè el seu aroma, deixa d'olorar el gessamí. Que la mar no esquitxi salobre ni el bosc, a cada passa, sigui salvatgí.  Treu-li la paraula a qui escolta deixa de fer olor a mi.  Que la mar no em porti a sobre i el bosc no m'abraci fins a la fi.  Treu-me de tu i per mi, tot serà així.  SCS

Les corbes marquen el moviment, les línies la trajectòria.  Per camins de vida anem dibuixant i marcant el nostre pas i viatge.  A llapis gris i esborrable,  amb aquarel·la dolça i navegable o amb acrílics potents i oliosos, pintem emocions i vida.  I entre colors, blancs i negres, vivim, vida! SCS

  La corba dels teus llavis a velocitat de derrapada tot ho accelerava.  M'hi perdia sense rellotge ni hores si buscava la calma.  D'un bes la mateixa sinuositat, diferents emocions en treia.   Lascívia i tendresa.  SCS

 Maldestra i inquieta anava caient pels camins i saltant les espones. Per això no m'hi volies.  I per mi ara és el lloc on més et busco,  on més et trobo.  Em protegies i m'estimaves.  Jo et ploro.  SCS

  Deixar per uns dies els colors del meu llit per fer casa de la blancor i l'odiada olor a lleixiu.  Pintaria si pogués sobre aquest llenç buit un sol, un mar i mil roses de vermell.  Vermell de llavis Vermell de bes Vermell de sang.  SCS

 Llàgrima que passeja amb força d'aigües braves, galta enllà.  Feréstega es desdibuixa i navega la vora del meu llavi, reclamant ara amb dolcesa, ser llepada i eixugada.  I en la teva boca trobar la fi.  SCS