Sofia Cabau Satorra

Vull els teus petons amb gust de lluna plena, la teva llengua que m’acarona com l'escuma blanca de l’ona del mar. Vull la frescor d'una nit nua amb l'escalf del desig i el gemec ofegat. Vull ballar en la foscor del meu infern tot passejant la claror del teu cel, un instant etern.                                      SCS

Com una cuca caragolada i arraulida, al sofà  mimetitzada amb la blancor de la  vànova, tota jo feta pensament i introspecció. SCS

El meu mar és verd , les seves ones van a remor de la bufada del vent, sense bombolles ni blancors d'escuma p erò amb mil tons de frescor.   Verd ufanós que em crida a passejar-m'hi nua, trepitjant delicadament, com cabriolant per la nineta dels teus ulls. SCS

M'heu ensenyat les mil maneres de dir "mare".  Em dieu Sof i jo escolto Soft perquè és com us estimo, suau, tovet, dolç, i amb bogeria.  Continueu estimant fort fills. SCS

  Canta'm i fes-te música, recorre'm  sencera  i eriça'm de cap a peus.  Canta'm i fes-me música, fes de mi cançó infinita en els teus llavis. Canta'm! SCS

Curar-se M’acarona una brisa de pluja que, com el temps passa fugissera.  Inexorable, em bufa, em despentina i em xiuxiueja que, a la fi,  tot cura i passa.  SCS

Molla de pluja retornant a estats salvatges d'anhels de lluna.  De plata i llum  els cabells sedosos trapelles com pols d'estrella.  SCS

Inquiets i somiadors sota l'embriagament d'un pentagrama s'arronsen i s'estiren piquen i dansen.  Amb ànsies de sorra  i també de terra ufanosa, que siguin pacients els hi demano. SCS