Sofia Cabau Satorra

  Bufa el mar cap a la sorra i aireja el vent de Ponent, la ressaca s'endú mil pensaments que l'oratge em revolta.  Esquitxos de sal a la cara, bromera aquosa a la rialla. Lluents els ulls mig clucs fan llagrimoses les galtes.  Bufa amb ràbia el mar i a Ponent tot es glaça.  SCS

  Llençar-me al buit dins la buidor meva, amb les ales amerades, pesants i tancades.  Sentir amb vertigen la velocitat  d'una caiguda lliure, esperant i calculant l'explosió de mi i el terra.  Sorprendre'm de la fortalesa de tu, que decideixes compartir-me les teves i m'enlaires com aigua brollada, mentre les meves,  ja eixutes, descloguin. SCS 

  Els teus braços em recullen, m'enlliten i em despullen.  La teva boca em canta i em recita a cau d'orella.  Les teves cames caragolades amb les meves.  El respirar profund i agitat, ple de qui em dona vida.    SCS

  Lletres que són joc Lletres que són equívocs Lletres que són àncores Lletres, lletres, lletres Dibuixar-les, enllaçar-les, Estimar-les Lletres SCS

Volo sola per la foscor seguint camí i rierols d'estels cap a la meva confident d'argent. Sembla llunyana i es mostra freda, fins que replego les ales en un aclucar els ulls  i m'abraço.  Ara m'escolta. Aquí la tinc, perfilada a l'esquena.  SCS