Sofia Cabau Satorra

Vora el mar,  esperant la força amb què cada onada  em porta el seu nom.  Vora el mar,  entre onades i sorra esperant la força amb què s'enduen silencis.  Vora el mar, a l'hora del capvespre esquitxada de sal i blavors esperant la seva força. SCS

Quan em feu falta, calma i quietud, us busco, amb anhel i desesperança.  Si no us trobo, segueixo, a raser de la indiferència, en el camí que sé que amb més corbes potser i alguna pèrdua o penyora em durà a vosaltres. SCS

Passar de puntetes pel bell mig de l'escenari dels teus ulls.   Subtil, delicada i gràcil en caminar, peus nus, i mans volant.   Passar de puntetes, silenciant el ball cridaner d'atencions.   Passar de puntetes.  SCS

Digueu-me que hi ha sol darrere  els núvols, que només s'ha amagat per jugar, ell, la lluna i les estrelles rient sense parar.  Digueu-me que hi ha sol darrere  els núvols, que em tornarà a escalfar, ell, els seus braços i amb tendresa com vitamina vital.  Digueu-me que hi ha sol darrere  els núvols. SCS

  Difícil seguir les coordenades quan ens manca el cartipàs de la vida.  Tanmateix, segueixo aquella gota de pluja que fa rierol  entre les flors d'una  englantina , o aquella llàgrima que entre salada i dolça assenyala una drecera  en la galta delerosa d'una carícia.  No agafo amb massa rapidesa la corba sinuosa d'un somriure per gaudir la calma  de tal magnífic espectacle. I observant, gaudint i sentint vaig fent la meva carta de navegació de tot un atles geogràfic de temps i saviesa.  SCS

No tinc pas ganes d'escriure avui que sóc marbre blanc.  Peus glaçats i mans gelades, avui, no fan un cor escalfat.  No tinc pas ganes d'escriure avui que tot és mort.  Dormir i restar impàvida, avui, serà una gran sort.  No tinc pas ganes d' escriure avui que les lletres   són   tan  lluny.  Avui, no tinc pas  ganes d'escriure.     SCS

 Dormir voldria aquelles hores mortes.  Mortes i que em maten on massa sento les meves errades.  Dormir voldria Aquelles hores mortes. SCS