Sofia Cabau Satorra

Efluvi a sàndal, canyella i cafè m'embriaga ara.  Fortes, terroses i brunes, notes perfumades que em banyen i nodreixen alhora. Com gotes, com fruita, instants de sentits desperts i un somriure.  Tot en un aroma. SCS

Com en el mar, submergint-me dins l'abraçada dels seus forts braços, sento la intensitat i duresa de la seva sal. Em cedeix la seva barba perquè acaronant-la trobi el puntal on amarrar.  I en la seva boca el baluard que omple la meva d'escalfor i salivera pel desig més feral.  Com en el mar.  Com el meu mar! SCS

  Es passeja pel meu cap, du posada una esclava de plata, un somriure entre amagat i la mirada més tendra que he vist mai.  Es passeja pel meu cap ara que no són hores, però quan ho són  també li dóna per passejar  pel meu cos, per tot el que sóc jo. Es passeja pel meu cap.  SCS

  Absència que fa camí, seguint  els meus rius de venes, perquè la noti omnipresent en tot el cos.  Capil·laritat al fons de peus i mans i buidor que xucla, com un forat negre,  al mig del cor. SCS

Vaig a caminar .  Què són dues hores d'una eternitat? Fer passos per llocs que ja no són meus,  ja  són de tu amb mi.  On et vaig explicar coses.  On  em vas escoltar embadalit. On  ens donàrem la mà,  alguna abraçada i més d'un bes. Vaig a caminar .  Però sobretot  vaig a respirar-te  i recordar. I sí, a somiar! SCS

  Mai un bes és simple, és un alè de vida resseguint dues boques, sospir calent de llengües tòrrides, xoc de dents que busquen un mos, principi i final del desig més primari. Sempre un bes és un portell a una alenada isolada d’ànima SCS

  Al raig del teu oblit, no he llençat sabates ni papers, ni joguines ni rimes.  Mal que res tindrà tant valor com era a la vora tenir-te.  Del teu oblit vindrà el meu malgrat la mar, tossuda ella, em retorni instants de tu, i meus, de tu se'ls endugui. SCS

  Llibertat buscada mai jutjada, anheles de somriure amb ganes de riure Absoldre'm de culpes  és condició meva i mai més dependre de l'altra mirada. De peus forts a terra sia, per voluntat  mia . SCS

Falta de la llum que tot ho caramulla, ho emplena i espurneja, sento la més tètrica foscor.  Encauada i embolcallada de negrors, a l'espera  que sigui avinent el temps per brollar més clara i viva, i alada  i volar. SCS