Sofia Cabau Satorra

Inflades les veles, d'aire net enfiles  viatge  mar enllà buscan-te la vida i nou viure sense records ni besades. Sense les meves besades SCS

L'habitació de l'absència, aquell indret que m'acull i em mostra, a cara descoberta, tota la tristesa que sóc capaç d'engolir sentint-me alhora embolcallada dins d'una abraçada. SCS

Entre la vigília i la son sabent que la meva son vigiles no puc res més que somriure com a part del somni  d'una son vinguda enmig d'una cabana al bell mig d'un somni gelat escalfat pel somriure reflectant d'una llar de foc de somni. Son , somni i somriure repetits per molt somiats, somriguts i  dormits .  SCS

Calma gelada, pau trobada, serenor punxada.  Llàgrimes dolces, portadores d'una son endreçada.  Cursa de vida esperançada.  Neta i obsequiada, cursa de vida niuada.  Tant de bo, abans retrobada.  SCS

Lluny, lluny, lluny. Quanta distància és lluny? Per què diem lluny quan sentim tan a prop? Falta el tacte, falta la vista, manca l'oïda i manca el gust, que és delícia. També l'olfacte, la seva olor, carència del seu aroma.  Tot això és lluny, de tota aquesta absència, en dic lluny.  Encara que sentir, senta molt a prop. SCS

 Una capseta va ser el seu major regal.  Petitona, però on hi cabia una casa i el desig més desfermat.  Guardada i protegida.  Mai una capseta ha estat i serà major REGAL. T’estimo SCS

Rialles buscant-se, ulls trobant-se.  Silencis que parlen amb paraules que callen.  Llavis que es besen i amb gust es mosseguen.   Desig primàri d’uns cossos ferals.  SCS

Dia per escoltar-me i sentir amb digestió lenta tot allò que m'envolta.  El que tinc a la vora i el que tinc llunyà.  No sempre la distància és precisa, i a vegades, igual que la lluna, és mentidera.  Sentir tant a prop la llunyania i tan distants els mil·límetres. SCS

Mirar-me'l en silenci, per escoltar-me, per entendre tot el que s'envola per dintre meu.  Mirar-me'l i entendre la tendresa lligada plenament al desig.  Mirar-me'l, en silenci. SCS

 Paraules i lletres  que van de bracet.  Són seves per mi i es refreguen  pel meu coll avall, com aquella gota de suor que busca camí, a mil·lèsimes més ràpida,  a mil·límetres més lenta, però intuïtives  fan ruta i corriols fins on em bombeja la vermellor de la vida.  SCS